|
|
|
|
En els llunyans anys vint, els meus avis Isidre Guilera i Maria Sardà eren
masovers de can Batlle. El meu avi era el responsable d’elaborar els vins
que posteriorment s’utilitzarien per a fer cava, al celler que l’amo
tenia a Sant Sadurní. L’Isidre no coneixia el procés d’elaboració
del cava de primera mà, però la curiositat el va dur a consultar un
llibre de la biblioteca del propietari, Vinos de Champaña y vinos espumosos,
de P. Pacottet i L. Guittonneau, un llibre encara avui considerat com la bíblia
del cava.
El 1927, i encara com a masover de can Batlle, l’Isidre decideix elaborar
el seu propi cava. Tota una aventura que d’entrada no es sabia del cert si
podria tenir continuïtat. Però el 1933 es posa a la venda la masia de
ca l’Artigas i l’Isidre i la Maria decideixen comprar-la juntament amb
les vinyes que els rabassers no volien. Va ser una decisió encertada però
arriscada. I no va ser fàcil… Les terres ermes, la casa en mal estat
i inundada de vegetació esclarissada, el celler que s’havia de refer
i, sobretot, el context de penúria i sofriment que suscita una guerra.
|
|
L’Isidre treballava amb petites elaboracions de cava, molt cuidades, amb criances
llargues. Recordo que sempre deia: “amb el vi, netedat, netedat i netedat”,
una mostra de la gran importància que donava als detalls. Pulcre, rigorós
i seriós, la seva i la nostra és la filosofia de la qualitat. I aquesta
és la seva herència, l’embrió d’un somni al qual
no li han faltat continuadors: els meus pares, qui us parla i ara la meva filla
hem sucumbit —en diferents moments de la nostra vida— a aquest projecte
immens que és Cava Guilera. Un projecte immens en alegria, esperit de superació
i intensitat de vida.
Els meus pares Pere Guilera i Maria Massana van decidir no dedicar-se amb exclusivitat
al cava: van remodelar el celler, van anar adquirint maquinària per a la
cava i conreaven cereal, feien oli i tenien una granja. Jo vaig aterrar a les caves
quan tenia uns 30 anys, decidit a bolcar-me amb cos i ànima, ara ja sí,
a l’elaboració —exclusivament— de cava. I entre tots ho
hem aconseguit. Avui podem dir sense recança que Cava Guilera s’ha
especialitzat i consolidat en l’elaboració familiar de caves de criança.
Però la història no acaba aquí… La meva filla, la Marta,
també ha decidit comprometre’s amb la causa. Ella serà l’encarregada
d’incorporar-hi l’ús de les noves tecnologies per tal de comunicar
més i millor, i d’organitzar el projecte enoturístic de Cava
Guilera: cava, paisatge, història, gastronomia i art. És, sens dubte,
un moment de canvi i transformació, però la nostra essència
—autèntic motor d’aquesta història— continuarà
sent la nostra font d’inspiració.
Pere Guilera Nét del fundador i propietari, enòleg i viticultor
de Cava Guilera.
|
|
|
|